Ad Absurdum no és en si una oda a l?absurd. Tampoc no vol dir que els poemes siguin absurds, com a mínim no tots. Ad Absurdum és l?interval de temps indeterminat entre tocar la superfície de l?aigua i enfonsar-s?hi, i totes les preguntes existencials que et passen pel cap en aquests moments: sobre la vida, l?univers i tota la resta. Entre totes aquestes qüestions, amb les seves dosis de clorofil·la, certa ironia i pinzellades de profunditat variable, l?absurd, atemporal, impersonal, s?intueix com a resposta, com a patró que regeix les nostres vides. I això és molt bonic, perquè si estem aquí perquè si, vol dir que nosaltres mateixos podem decidir el sentit de la nostra existència.
