En el procés de dol per la mort de l'Albertine, el protagonista decideix marxar de París i anar a un escenari ben diferent: Venècia, un indret amb què havia somiat des de petit però que no havia pogut visitar fins ara. A la ciutat dels canals, el narrador retroba la tranquil·litat i l'energia, i es deixa seduir no només per la bellesa dels carrers, dels palaus i de les places, sinó també de les noies que va trobant a cada cantonada. En el viatge de tornada, el narrador s'assabenta del compromís d'en Saint-Loup amb la Gilberte Swann, i a continuació decideix passar una temporada als afores de Combray, a casa d'ella, que ara ja és una dona casada.
