El Sanatori Psiquiátric Provincial del Pare Jofré de Valéncia, conegut popularment com Jesús o el manicomi, va obrir les portes en 1866 per a acollir els interns evacuats del departament de dements del Sant Hospital General mentre es projectava un manicomi model, com establia la Llei de Beneficéncia de 1849. Tan improvisat va ser el trasllat que els pacients foren seleccionats segons les habilitats que tenien per a contribuir a les faenes de rehabilitació del centre en grups xicotets amb els cuidadors fins que aquestes van concloure al cap de dotze anys. Certament, hi havia molt a condicionar en aquell antic convent franciscá de Patraix que dedicá a Santa Maria de Jesús en 1410 la reina Maria, muller d'Alfons el Magnánim, sobretot en haver sigut transformat en indústria sedera després de la desamortització en el segle XIX, abans de la reconversió hospitalária. A pesar de les moltes precarietats i denúncies reiterades, que sempre s'excusaven pel carácter provisional de la instal·lació en aquell complex d'edificis vetust, milers d'interns hi haurien de passar al llarg dels 123 anys de funcionament fins que es
