«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de limaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després samorteix, sapaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, sesvaeix i desapareix del tot en loblit, la indolència i la desmemòria.»
En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes socials no són sinó hereus inesperats dun gènere antic i exigent: laforisme. "Breviari damors nobles", de Joan Borja Premi dAssaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València, reivindica loportunitat i la vigència del gènere en un llibre sorprenent que cavalca lluminosament entre el fum, la cendra i la pols de la quotidianitat postmoderna.
Hereu duna tradició il·lustre que va des de Montaigne, Madame de Sevigné o Nietzsche fins a Joan Fuster, Borja proposa un recull daforismes lúcids, irònics i profundament humans que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat, a lexploració de la condició humana i a la celebració de la joia de viure: un breviari contemporani que vindica, enalteix i festeja els amors nobles que donen sentit a lexistència.
