Entre el final de la segona guerra mundial i en els anys 60, Europa va viure una intensa polèmica entre dos fars de la intel·lectualitat parisenca, Camus i Sartre. Tot i que al començament eren bons amics es van anar distanciant i les seves diferències van fer que la seva relació travessés unes turbulències que els van marcar profundament. La mort de Camus va fer que la reconciliació no es pogués començar ni a albirar. Els seus posicionaments respecte dels totalitarismes, la Resistència o l'ús de l'arma nuclear els van separar cada vegada més. Però la qüestió de fons sempre va ser si cal donar prioritat a la justícia o a la llibertat, i si la fi justifica sempre els mitjans. El debat va recórrer l'Europa de l'època, i encara avui intentem donar-hi resposta. Tanmateix, al nostre país, hem preferit no plantejar-nos el dilema i hem fet com si no existís.
