«Em desespera la nostra persistent ignorància. Llegeixo en les vides dels nostres canins acompanyants els mateixos processos de la raó, els mateixos antics i fatals conflictes del bé contra el mal i dels instints desenfrenats contra la rigidesa dels costums. Veig en ells la nostra feblesa, vana, falsa, inconstant contra els apetits, així com el nostre solitari lluc de virtut, consagrat al somni dun ideal. I, malgrat tot, mentre safanyen al meu costat pel carrer cua enlaire, o sapropen a demanar-me atenció, confesso que el sentit secret de la seva vida segueix sent inescrutable per als homes».
«El caràcter dels gossos»
