Quan un col·leccionista excèntric li demana relats eròtics a Anaïs Nin, l'única condició que li posa és que es deixi de poesia i es concentri en el sexe explícit. Però la Nin, com sempre, fa el que li dona la gana. La poesia viu dins seu i és inevitable que faci de filtre de tots els seus relats: «¿Però, llegir una descripció clínica podia ser una experiència plaent per a algú? ¿És que el vell no sabia fins a quin punt les paraules aporten colors i sons a la carn?».
Publicats pòstumament, els quinze contes que conformen Delta de Venus exclouen la
vulgaritat, expressen una visió lliure de les relacions humanes i van permetre a Nin explorar un gènere que anteriorment havia estat domini dels escriptors homes. Així, des d'una percepció única i trencadora, l'autora ens ofereix una cascada de trobades sexuals on l'erotisme i el plaer no descarten la bellesa ni el sentiment.
