Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla tracta de mostrar el món
patriarcal en què vivim, des del sud fins al nord; i ho fa mostrant
tota la brutalitat vers la dona que es practica en l'hemisferi sud, amb
temes tan injuriats com l'ablació, les noces de xiquetes amb homes
grans, la lapidació, però també hi ha poemes on s'increpa la dona
perquè es rebel·le, s'enfortisca i no es mostre submisa, com ho fan
els poemes "Africanes", "Malala", els dedicats a les dones de Ciudad
Juárez, a la traginera del Marroc, etc. Un món cruel on la dona és una
simple supervivent.
Però, i el nord? El nord no és menys patriarcal, com mostra el
poemari, però és subtil, té maneres sibil·lines d'actuar contra la dona
pel patriarcat, i en trobem massa mostres al nostre entorn: els assassinats,
el prototipus de dona, l'assetjament, els models establerts, l'amor
egoista, la família segons el model patriarcal, etc.
Moltes llàgrimes parlen per les dones al món, i aquest poemari vol
ser un revulsiu, un espill que ens mostre els problemes del món patriarcal
i la seua superació mitjançant l'amor a les persones i al món,
tant a l'hemisferi sud com al nord.
