Alcidamant d’Elea, una rètor i sofista poc conegut que va viure entre els segles V i IV aC, ens ha llegat dos discursos que versen sobre qüestions de gran interès, titulats respectivament Sobre els qui componen els seus discursos per escrit i Odisseu. El primer aborda les diferències entre la declamació improvisada i la lectura pública de textos escrits, però també s’endinsa en la discussió del model d’educació més escaient i en qüestions polítiques més generals. El segon s’insereix en un subgènere d’estudis antropològics que s’interrogaven sobre l’origen de la societat i l’evolució de les seves formes d’organització. Altres discursos que va escriure només ens han arribat fragmentàriament.
Aquesta edició recull tota l’obra conservada de l’autor (en grec i en català), acompanyada dels testimonis sobre la seva vida i precedida d’un detallat estudi introductori.
