Maria Sendra veu en Maria Cambrils, la feminista valenciana del primer terç del segle xx, un punt de llum per a escapar de la crisi personal en què es troba. Creu que escriure una novel·la la pot sanar de les múltiples angoixes que l'assetgen, agreujades per una depressió postoperatòria: la fràgil identitat cultural del país, la depredació urbanística i les relacions amoroses.
La recerca per a la novel·la la du als esdeveniments d'un poble de la Marina Alta durant la Segona República. «Intente refer el puzle d'una època desmembrada en rancors, odis, amors i enyorances». I, amb els personatges rescatats de l'oblit, construeix un calidoscopi de les inquietuds d'un temps d'il·lusió a pesar de les adversitats.
El bes de l'aigua és una novel·la sobre temes globals des de la microhistòria. El feminisme, el poder de les idees, els drets de la natura o l'amor són qüestionats a partir de les vivències d'uns personatges circumscrits al seu temps. «El món canvia, les injustícies perduren».
