No té documents ni família, per això els guàrdies del camp
de refugiats li diuen, simplement, «A». El dia que compleix deu anys
comença a escriure un diari en el qual recull la seva vida al costat
d'altres cinc nens no acompanyats: la cerca de menjar, els jocs,
l'amistat, el record dels seus éssers estimats, els llocs
d'on procedeixen
Malgrat la seva precària situació, no deixen
de mantenir viu el seu desig de pertinença, de tenir algun lloc
com a llar.
