PREMI GAZIEL DE BIOGRAFIES I MEMÒRIES 2018. Ernest Lluch (1937-2000) és encara avui, gairebé vint anys
després del seu assassinat pel terrorisme d'ETA, una de les figures més estimades i recordades de la nostra història
contemporània. Economista, historiador, diputat en els anys de la Transició, ministre de Sanitat i Consum del primer
govern socialista, rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, melòman, atleta, apassionat del futbol, del Barça i de
la Reial Societat, columnista, tertulià, professor d'universitat i, sobretot, pare de tres filles, va tenir múltiples
facetes i interessos inabastables. Persona oberta al coneixement, la curiositat, la tolerància i la vida, mai no va
renunciar a cap debat, ja que entenia la controvèrsia com l'oportunitat d'entendre les raons de l'altre. Les
successives i variades vides d'aquest intel·lectual a qui agradava agitar, conversar, i debatre per convèncer i deixar-
se convèncer, el van dur per quatre grans geografies peninsulars, Catalunya, el País Valencià, Madrid i el Nord
(Santander i Sant Sebastià). Totes elles es recorren en aquesta biografia, minuciosa en els detalls i alhora de visió
panoràmica, resultat d'un llarg i rigorós treball de documentació i de més de seixanta entrevistes a personatges que
van compartir molts moments de la vida d'Ernest Lluch. La seva lectura ens permet també aprofundir en la història
d'unes Espanyes que Lluch va imaginar en les quals tothom, des de la diversitat i respecte mutu, s'hi podria sentir
còmode.
