Sense que res ho faça presagiar, un dia qualsevol una dona amb una vida aparentment normal agafa un tren i pega a fugir. Necessita allunyar-se de tot tant com siga possible, ferida per la mossegada ferotge de la carn, lamor i la renúncia quan la vida ja apuntava en una altra direcció.
Amb estos materials salça una novel·la intimista, crua i bellíssima sobre labisme entre la vida viscuda i la vida desitjada. Sobre el pes de la cultura heretada i els insectes invisibles que corquen el marbre il·lusori de la família, el treball i la parella canònica.
Esta és una història de dones que no es resignen a enyorar el que no va ser. I que duen als muscles el pes del seu valor a través de totes les èpoques. Durant un viatge desesperat, la narració repassa amb una sinceritat esfereïdora cadascuna de les ones de desig i imposicions que conduïxen, inevitablement, al naufragi.
