Llavors, el cor necessari arriba a ser aquell que no hem ensinistrat. Metàl·lic, ultralleuger, llis. Lespera blava o la nit de lànima- és travessada per la desaparició que ho impregna tot de por, de pedra, de res. I afirmar que dir com també escriure- és parlar fluix, creure alt, tornar de lluny i llegir. Llegir, llegir, de res. Sentiu? Dun cor no en farem gran cosa. Dun cos? No en direm grans coses. És lhora de ser en els noms, ser-ne la seva presència, abrigar-nos el fred de dins amb el denfora. Sentiu? Del captiveri ningú no en dóna fe. Tothom sen riu del vigilant i de qui el vetlla. Però el dia final sacosta i no és nit, ni sol, ni calç. És blanc. Metàl·lic, ultralleuger, llis.
