Estimats anònims és un poemari de Mireia Farriol de vint-i-cinc poemes escrits en català, autotraduïts al castellà Amados anónimos, traduïts al francès Amours anonymes per Sílvia Farriol i, a l?anglès Anonymous loves, per Jacqueline Minett.
Els seus amors són les petites coses o com diu: El vent lleu que entra per la finestra/ refreda el pastís tebi, el te calent/ ajuda a passar la pàgina del temps.
Però ¿què passa si decidim fer un salt i canviar les paraules, modificar-ne l?ordre, o el sistema de referències? Heus aquí que entrem, de sobte, en la metafísica de la traducció. Mireia Farriol ha volgut temptar els seus poemes amb l?absència de la llengua (o d?una llengua única, absoluta, exclusiva): posar-los davant uns miralls on les paraules que els donen sentit desapareguessin, travessessin l?espill i esdevinguessin, gràcies a la màgia de les traductores, no sols tot un altre sistema gramatical de mots (això per descomptat) sinó, sobretot, un altre sistema d?evocacions.
