Des de petit, en Blue es refugia a l'aigua, un lloc on pot ser ell mateix, lluny de les expectatives i les normes rígides del món que el jutja per ser diferent, sensible i silenciós. A l'aigua troba la calma, s'hi sent com un ésser submarí i imparable, i s'oblida del patiment. La piscina es converteix en el refugi on pot escapar-se i viure moments de pau absoluta. Però un dia el seu entrenador li proposa un repte: és capaç de baixar 300 metres de profunditat fent apnea? En Blue s'entrenarà per aconseguir-ho, i alhora s'endinsarà en una recerca incessant per entendre què significa viure, lluitar i no rendir-se davant la pressió que suposa ser diferent. A través de la metàfora de la hipòxia -la manca d'oxigen-, aquesta història retrata la batalla d'en Blue per definir la seva identitat, la seva relació amb la pèrdua i l'intent de reconciliar-se amb un món poc avesat a aturar-se per comprendre les profunditats de l'ànima.