No es pot dir que el País Valencià l'haja decidit la geografia. No hi ha res, cap frontera natural, cap límit incontestable, que dote d'una especial consistència o d'una raó de ser autònoma, d'una personalitat definida, aquesta allargada i estreta franja entre el riu de la Sènia i el Segura, entre les muntanyes interiors i la mar. No ha estat, doncs, l'espai físic, la geografia, qui ha fet el País Valencià, sinó la història.Amb tots els seus atzars, que en són molts, i les seues necessitats, que en són menys i sempre condicionades, més que no determinades, per factors naturals com el clima, la qualitat del sòl i la disposició de les valls i les muntanyes. Més importants han estat els moviments de població -de la conquesta, un veritable acte funcional, bastit sobre la destrucció de la societat anterior, a la formidable immigració dels anys seixanta i setanta-, les manifestacions culturals i artístiques i l'imaginari col·lectiu, l amanera de percebre's i representar-se ella mateixa la societat valenciana al llarg dels segles. La valenciana ha estat sempre -i aquest n'és un dels trets més distintius- una societat oberta, feta de l'al·luvionament successiu d'onades d'immigrants, des dels catalans i aragonesos de la colonització als mallorquins del segle XVII, els andalusos de la industralització o els magrebins, subsaharians i eslaus d'avui mateix. Aquest llibre ofereix una visió actual i moderna de la història del país, a la llum de les darreres aportacions historiogràfiques, però també dels problemes i les interrogacions del present.
