En les Elegies de Teognis de Mègara ressona el desencís dun aristòcrata que veu com sesfondra el món que coneixia. Però, més enllà del seu temps, el poeta converteix lexperiència personal en reflexió universal: la fragilitat dels valors, la corrupció del poder, el pas inexorable del temps, la recerca del plaer mesurat, la fidelitat en lamor i en lamistat. Tot allò que, fa més de dos mil anys, preocupava els grecs, continua interpel·lant-nos avui amb una sorprenent claretat.
Amb criteri didàctic i un ordenament temàtic renovat, la traductora ens ajuda a seguir el fil duns versos que «enganxen»: consells, sentències, advertiments i confidències adreçats al jove Cirnos, que han esdevingut, amb el temps, veritables lliçons de saviesa i que conformen la primera traducció completa al català per obrir-nos les portes a una poesia viva i intensa.
Tal com recorda Francesc Casadesús en el pròleg, aquestes elegies ens obliguen a mirar de nou el nostre present i a preguntar-nos quin rumb volen prendre les societats modernes enmig dun canvi de paradigma moral. Les ales de perennitat que Teognis atorgava al seu deixeble són també les que han permès a aquesta poesia travessar els segles i arribar fins a nosaltres, encara vibrants, encara necessàries.