Una catedral construïda pel poble i per al poble a la Barcelona medieval és l'escenari d'una trepidant història d'intriga, violència i passió.
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en un moment de màxima prosperitat, ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, i els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç dels altres, el temple marià més gran conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en un ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure.
El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la mar, que el portarà de la misèria dels fugitius a la noblesa i la riquesa. Però amb aquesta posició privilegiada també arriba l'enveja d'altres ciutadans que
