Per primera vegada es posen al descobert els documents que expliquen una de les facetes més desconegudes de la repressió franquista a Catalunya: la requisa patrimonial del moviment associatiu i obrer. L'espoli fou un mecanisme repressiu de primer ordre, en què convergien la voluntat política de castigar els enemics i l'interès econòmic dels afectes al Movimiento. L'estudi mostra l'abast i els efectes d'aquest espoli general, metòdic i ben planificat des de l'inici de la Guerra Civil per perpetuar-lo més enllà de la dictadura. A través seu comprovem com la persecució implacable de milers d'entitats ocasionà la destrucció gairebé irreparable del teixit i la dinàmica associativa existent fins aleshores. Aquest llibre corrobora la requisa de 298 propietats immobles pertanyents a 232 entitats extintes pel règim. Un cop decomissades, s'inclogueren en el patrimoni del nou Estat que, més o menys aviat, hi anà instal·lant les dependències dels seus organismes. Aquest procés queda revelat en l'anàlisi dels casos dels ateneus membres de la Federació d'Ateneus de Catalunya.
