L'estupor, seguint l'estela d'Inflexions i de Breviari d'un bizantí, recull una sèrie d'assaigs breus, la majoria dels quals es poden classificar en dos blocs: els dedicats a la reflexió moral i filosòfica, i els centrats en la crítica i la teoria literàries. Tots dos blocs, però, comparteixen una concepció de la literatura com una aventura intellectual que s'identifica amb un procés d'interrogació i de coneixement de la realitat i del propi jo, més enllà de les crosses habituals de la tradició humanista. Amb aquest volum es presenta un primer lliurament dels nombrosos manuscrits inèdits que Josep Iborra (1929-2011) va deixar a la seua mort. Alguns dels textos de L'estupor analitzen diversos aspectes relacionats amb l'experiència de la literatura, com ara les classes de lectors, la passivitat i l'activitat en la lectura, els lectors de novel·les, l'aparició del lector modern, els llibres de capçalera, la representació del lector en la mateixa literatura, la presència dels grans autors en la seua obra, la conversió del lector en escriptor, la relació entre lectura i escriptura, i entre aquesta i la vida...
