¿Què fa que algú decideixi anar-se'n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si en L'home que se'n va, la seva novel·la més elogiada, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que va emigrar d'un poble de Còrdova fins a Terrassa. A La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que un dia va ser enderrocada, fins a la Terrassa convulsa dels anys 20, 30 i 40. La ciutat d'industrials i obrers, de terratinents i camperols, de comerciants, esdevé un microcosmos del país. No va ser una vida fàcil: l'avi és un activista pròxim al Macià insurrecte i ha de fugir a l'exili, i l'àvia és tancada a la presó. La vívida reconstrucció dels orígens familiars du el lector a viure una epopeia que abraça els últims cent anys.
