La Fabricanta és la primera novel·la urbana escrita en català per una dona, Dolors Monserdà, una de les primeres feministes. «La intel·ligència no té sexe», deia ja el 1898. Monserdà escriu sobre les dones i per a les dones, i signa també com a dona, amb el seu nom real Caterina Albert, 24 anys més jove que Monserdà, signava com a Víctor Català, fent gala d'una valentia sense precedents en una època en què les dones només eren tolerades en la literatura si escrivien poesia lírica. La Fabricanta, la millor novel·la de Monserdà, és un testimoni històric de la Barcelona del segle XIX en què van prosperar les fàbriques tèxtils i del paper clau que hi van tenir les dones, normalment silenciat. Es basa en persones reals, concretament en els propietaris de la fàbrica Vilumara, que produïa mocadors de seda. Monserdà mostra dos models oposats de dona: Florentina encarna el model tradicional, l'àngel de la llar, però també la somniadora a l'estil de Madame Bovary; per contra, Antonieta, la Fabricanta, introdueix un model de dona pragmàtica, intel·ligent i proactiva que havia d'inspirar les lectores contemporànies. En
