Alícia, una dona de cinquanta-dos anys, de professió fotògrafa, viatja a Menorca per cobrir un reportatge sobre l'illa del Llatzeret, una fortificació sanitària ara obsoleta que serví de reclusió temporal als viatgers que venien de lluny i pretenien entrar a la Península. Uns imprevistos aliens a la seva responsabilitat l'obliguen a quedar-s'hi més dies dels que havia planificat. En un hotel fora de temporada, lluny de l'entorn quotidià, sorpresa per aquesta immobilitat sobtada, atordida i suggestionada per una atmosfera que la sobrepassa, inicia un procés d'introspecció que la portarà a enfrontar-se a unes pulsions molt primàries, desconegudes, sovint antagòniques, que forcegen en el seu interior. Així, on semblaria que no passa res, resulta, tanmateix, que hi passa de tot.
La necessitat parla d'un procés de reconeixement que demana assumir una identitat definida per uns conflictes i la inseguretat a l'hora de voler-los ordenar. Aquesta recerca es resoldrà amb una necessària voluntat de renovació. Una experiència vital que condueix a un estat de commoció sense el qual no seria possible la construcció estètica.
Pasqual Farràs (Solsona, 1959) és llicenciat en Filologia Catalana i ha exercit de professor de Llengua i Literatura. A partir dels trenta anys inicià un projecte literari que fins ara s'ha concretat en La mort del fabulador (1999), El vigilant i les coses (2009, publicada per Edicions de 1984 i finalista del premi Crexells 2010), i La necessitat. Aquest cicle narratiu quedarà tancat amb La vida a la frontera.
