Evian passeja sol per una València tardorenca al capvespre,
immers en les contradiccions d?una vida universitària que
ja toca deixar enrere i el món del ball que li ha descobert
el seu amic Raimon. Uns personatges enigmàtics vénen a
sacsejar el temps nebulós d?Evian: Andrea, una estudiant
alemanya que coneix a la facultat; Kristal Nekone, una
amiga mig eslovena de Raimon de l?ambient de la salsa, i
un misteriós borratxo amb una estrella de David penjada
al coll. Evian coneixerà, a més a més, el senyor Vicent
Ciscar, un ancià que li descobrirà els llocs de la València
de la Guerra Civil i que li parlarà d?un terrible succés
de postguerra viscut al carrer La Pau. Com peces que ha
d?encaixar a través de diversos viatges, Evian arreplega a
Amsterdam fragments del diari d?Anna Frank; a Cracòvia
troba rastres de jueus que escaparen del gueto; a Munic
descobreix la senda daurada dels herois antinazis i a
Friburg veu el cocodril que trau el cap del canal. I encara
hi ha més peces per encaixar: gorres de Lenin a Rússia,
quadres de Leonardo da Vinci a Cracòvia, fotografies de
nazis de Frísia? Al final del periple, tot acaba a Ítaca,
amb el minotaure enfront d?Evian, cara a cara, després
de recórrer de punta a punta el laberint. Com Ulisses,
Evian ja ha fet el viatge i com Tesseu, ha reconstruït el fil
i sap que en trencar el darrer cantó trobarà el minotaure.
I potser el minotaure també l?està esperant a ell, amb els
ulls espurnejants de qui ha comés el darrer assassinat
pendent des dels temps del diari d?Anna Frank.
