“La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba.” Aquesta declaració, compartida pels crítics d’arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d’un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l’invent formal d’un novel·lista ha sabut restituir l’existència en totes les seves dimensions. En una habitació d’hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja durant el temps que dura la llarga conversa d’un quasi fantasma amb un moribund. “L’obra d’Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar”, escriu Luz Gómez al pròleg d’aquest volum. I Blanca Llum afegeix: “La porta del s
