"Som com la llum de les estrelles mortes, un miratge que només sosté la distància". Què podria moure'ns a canviar el nostre destí més fatídic? Pot la vida copiar-se al dictat d'una ficció? Com viuríem si descobrírem que el somni és la realitat de la qual despertem? La llum de les estrelles mortes és un conjunt d'històries on l'autor distorsiona, de vegades de manera subtil, allò que anomenem quotidià i previsible: una societat que camina organitzada envers la mort, un autobús que no va enlloc, una fissura que fa desaparèixer els objectes, la por d'un escriptor que invoca ficcions amb la literatura... Potser no donen raó d'allò inexplicable, però sí exigeixen una pregunta que ens obliga a redirigir la mirada sobre qüestions que pensàvem definitivament contestades.
