Maria Beneyto Cuñat (València, 1920-2011) és una poeta, novel·lista, contista i articulista de formació autodidàctica i amb una dilatada trajectòria literària que va iniciar sota el franquisme i va finalitzar en la segona dècada del segle xxi. En la seua obra intersecciona la denúncia a les injustícies comeses pel règim per qüestions de llengua, gènere, classe o ideologia política i duu a terme una reflexió profunda sobre el fet de ser dona. Estilísticament, evoluciona des dun realisme molt personal, empàtic i solidari de caire testimonial fins a una poètica simbolista i experimental. Es tracta duna figura representativa duna constel·lació descriptores que van fer de baula en dos moments de la història recent fonamentals per a les dones: duna banda, el sotrac que significa la pèrdua de les llibertats assolides en els anys trenta a causa de la repressió nacionalcatòlica; de laltra, el canvi del règim dictatorial cap a un sistema democràtic liberal amb moltes mancances i tics heretats. Maria Beneyto representa la veu pública de la dissidència davant la intensa retòrica triomfalista tan característica de la dic
