La història tragicòmica de vuit dictadors africans. Unes històries que farien riure si no fossin terriblement certes. Aquesta és la història d'Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d'un grapat de dictadors africans. Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d'excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d'Acer, Senyor de les Bèsties de la Terra i de l'Aigua i Miracle Únic. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries. Van penjar els seus retrats en escoles, esglésies, tavernes i bordells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs. Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat. Eren pallassos, però també monstres. I en el monstre l'extravagància és inseparable de l'espant. Els seus súbdits van conèixer tot l'espectre dels horrors. Si no fos perquè han estat contemporanis nostres, tindríem la temptació de negar-ne l'existència. Però eren reals. Per això hem preferit cedir-los la paraula. Que siguin ells mateixos els qui es retratin tal com eren o tal com són.
