Aquest llibre parteix d'una idea clau: l'estètica és responsable directa de la construcció de la identitat valenciana, de totes les identitats. Analitza, des d'una narrativa assagística, de quina forma l'art valencià contemporani, i l'art valencià en general, bascula entre dos corrents principals que estan clarament associats a dinàmiques identitàries de la cultura valenciana, el vitalisme gòtic i la hipèrbole barroca. Es treballa des de la idea de pedagogies visuals associades a les imatges, en el sentit que s'entenen les produccions visuals com a fonts permanents de creació de coneixements. Les imatges artístiques com a creadores i educadores de la idea d'identitat valenciana. A partir d'exemples d'art valencià contemporani, s'analitza la influència del territori en la definició visual de la nostra identitat; el paper que la cultura popular tindrà en aquesta construcció i les tensions emergides quan l'art contemporani posa en joc aquestes qüestions; la influència del kitsch i la coentor valenciana en la definició de la nostra identitat i com l'art contemporani defineix un discurs alternatiu crític des d'eixa perspectiva i el paper de la cultura visual urbana en la definició d'una narrativa identitària. Finalment, s'argumenta sobre la importància de les imatges i el paper de l'art i la creativitat imaginativa, en la lluita contra la dissolució de la cultura i la identitat valencianes.
