AA.VV
La història de la medicina ha experimentat una gran transformació durant les darreres dècades. Se n'han ampliat els temes, els personatges i els espais. S'hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n'han ampliat els itineraris formatius, tant des de l'àrea de la biomedicina com de la història, l'antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d'aquests canvis, n'han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d'activistes o ciutadania en general. Tots aquests canvis s'han fet ben palès durant els anys de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista d'aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs giren al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquests temes poden rastrejar-se en els capítols següents, perquè aquest llibre col·lectiu
