Rescatem bancs però no persones. Bancs que inverteixen en armament.
Armament que els «nostres» governs venen a dictadures. Dictadures que vulneren els drets
humans i fan guerres. Guerres que generen morts i persones a la recerca de refugi. Refugi
que neguem. Tanquem ports i aeroports. Fortifiquem les nostres fronteres i aixequem murs
en territori estranger a canvi de milions.
Ho veiem tot per televisió.
Cada dia els recordem que no els volem. No els donem permís de treball però els multem
si treballen sense permís. Els hem robat la «seva» feina mentre els acusem de voler venir a
prendre'ns la nostra. Hem concebut un «nosaltres» contra «ells».
«Rival»: el seu origen etimològic prové del terme rivalis, que vol dir «el que viu a l'altra banda
del riu», el foraster, el desconegut, s'ha convertit automàticament en el «nostre» adversari.
En el «nostre» rival. Fins que no descobrim quin benefici ens aporta, l'hem de témer.
I mentrestant, és clar, el privilegi segueix a la «nostra» banda del riu.
