Aspecte fonamental de la política dels primers monarques de la casa de Borbó a Espanya fou el de les seues relacions amb la Santa Seu, caracteritzades per les seues controvèrsies, trencaments i fràgils concordats.
Una de les conseqüències d'este litigi político-religiós fou la creació de les Comissions d'Arxius, promogudes per Ferran VI i dirigides per José de Carvajal i el confessor reial, Francisco de Rávago, encaminades a recopilar als Arxius del Regne instruments i materials que legitimaran les pretensions de patronat de la Corona, a di de reduir l'eixida de cabals cap a Roma i de situar un clergat addicte als càrrecs dirigents de l'Església espanyola.
El present estudi pretén un doble objectiu: rescatar de l'oblit l'existència d'estes comissions i els problemes sòcio-polítics que els van originar, i traure a la llum el rellevant recull dels documents reals, pontificis i de significació històrica que elaboraren, així com els còdexs, furs, manuscrits i altres instruments antics que van recuperar les ciutats i els bisbats als quals foren destinats. A tal fi, tot partint dels documents originals, l'autora ens apropa a la personalitat dels comissionats i analitza el seu contingut i línies generals del fruit de les diferents comissions, que van finalitzar després de les àmplies concessions aconseguides per a Espanya pel Concordat de 1753, per la qual cosa els seus documents van quedar relegats posteriorment a l'oblit.
Augmenta el seu interés la conservació del text íntegre dels documents de major relleu que conservaven els arxius espanyols al segle XVIII, molts dels quals han desaparegut o han quedat il legibles pel seu mal estat de conservació, fets que els converteixen en font autoritzada i única per al seu coneixement. Es fa, per tant, innecessari, encarir la importància de tan valuós conjunt documental per a la història de les ciutats, bisbats i monestirs visitats, ja que els comissionats van tindre en les seues mans documents d'inestimable valor històric que obriran horitzons a futures investigacions
