Mossèn Josep Dalmau ha estat i és un sacerdot singular, molt crític amb la jerarquia i l'autoritarisme de l'Església catòlica oficial, i un home radicalment lliure. Després d'haver publicat el primer volum de les seves memòries l'any 2009, ens n'ofereix ara el segon, en què rememora una trajectòria vital que va dels anys seixanta a final del anys vuitanta. Tanmateix, aquestes pàgines de memòries no pretenen ser, com ens diu ell mateix, una exposició asèpticament històrica, sinó interpretativa. Així, ens hi explica la seva versió de fets cabdals de la nostra història recent i ens hi revela actituds poc conegudes d'alguns actors de la vida pública catalana i espanyola que clarifiquen alguns passatges d'aquells anys decisius. Escrites amb l'estil planer, directe, àgil i amè propi de mossèn Dalmau, aquestes segones memòries sorprendran i atraparan de ben segur l'atenció del lector.
Mossèn Josep Dalmau (1926) es va llicenciar en Teologia a la Universidad de Comillas, i es va ordenar sacerdot a Sant Llorenç Savall. Fou nomenat anticanònicament rector de Gallifa l'any 1958, on ha creat el santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia. Va impulsar a Catalunya formes allunyades de l'Església oficial com les comunitats cristianes de base i ha estat un ferm defensor de l'ecumenisme religiós, i del diàleg entre cristians, marxistes i anarquistes. La seva teologia ha estat conceptuada com a "Teologia popular". Va ser també impulsor de la Convenció Catalana per a la Independència, l'any 1986. Ha escrit nombrosos llibres entre els quals cal destacar: Distensions cristiano-marxistes (1967), Agonia de l'autoritarisme catòlic (1968), L'Església subterrània (1969), La fe a debat (1972), Crònica d'un combat obrer (1978), Espanyols per força (2002). Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi (any 1996) i el Memorial Joan xxiii (any 2002).
