Sobre la violènciaés la primera traducció al català d'un dels llibres claus del segle XX sobre les relacions entre poder i violència.
Hannah Arendt se sentí interpel·lada pels esdeveniments i debats de la dècada dels anys seixanta i reflexionà entorn del lloc de la noviolència i de la retòrica de la violència en les revoltes dels estudiants, els moviments a favor dels drets civils, la Nova Esquerra i el Black Power. A Sobre la violència ho fa tenint en compte el rerefons de la Guerra Freda i l'alt nivell de desenvolupament tècnic que han assolit els instruments de la violència.
Arendt considera que paraules tan decisives com poder, fortalesa, força, autoritat i violència fan referència a fenòmens definits i diferents, de manera que emprar aquests conceptes com a sinònims no només indica una certa sordesa respecte dels significats lingüístics sinó també una mena de ceguesa envers les realitats que els corresponen.
«Parlar de poder noviolent és, en aquest moment, redundant. La violència pot destruir el poder, però és del tot incapaç de crear-lo.»
Pròleg de Fina Birulés.
Hannah Arendt (Alemanya, 1906 - Nova York, 1975)
Considerada una de les pensadores polítiques més influents del segle xx, es formà amb Heidegger, Jaspers i Bultmann. D'origen jueu, l'any 1933 fugí d'Alemanya i, després d'uns anys com a apàtrida a París, va emigrar als Estats Units, on va exercir de professora en diverses universitats.
Les seves reflexions arrenquen de l'experiència del sorgiment dels règims totalitaris i giren al voltant de la necessitat de repensar el sentit, l'especificitat i la dignitat de la política. Tot i que rebutjava ser classificada com a filòsofa, avui dia, gràcies al seu pensament independent i la seva concepció de la llibertat política, Arendt té un paper cabdal en els debats filosòfics contemporanis.
Notícia al 3/24
Article a El Punt Avui
Article a Flama
