Per què els valencians disposen d'una renda per capita inferior a l'espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l'atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l'estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se'n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l'estat? Qui alça la veu davant d'aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s'analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l'infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.
