Tercera edició: sexe, llibres i lawfare és un llibre de gènere fluid en què la història principal, protagonitzada per un conseller valencianista víctima del lawfare, adopta forma de novel·la pròxima al gènere negre. Al seu torn, el protagonista escriu una novel·la que pretén que siga d'amor lèsbic. Tanmateix, la dedicació d'ambdues protagonistes al món de la llengua acaba convertint l'obra en una sèrie d'esbossos, fragments d'una novel·la sobre literatura i l'ofici d'escriure. Les dues novel·les avancen paral·lelament, però mai no conflueixen.
Per l'estructura narrativa, Tercera edició: sexe, llibres i lawfare també té molt de dietari. Potser s'acosta al cànon memorialístic en alguns moments, perquè conté apunts autobiogràfics, fragments de memòries, però també autoficció. Literatura del jo, en diuen. És una obra híbrida, amb un nucli real i un fil conductor inventat; una obra de narrativa que, com a tal, entrellaça elements d'especulació i memòria; fets i imaginació.
Al llibre hi ha política, sexe, introspecció, dolor i alguna tímida i despistada pinzellada d'amor, amb referències literàries permanents. És un llibre de ficció i de reflexió. Potser de reflicció.
