Joaquim Cano Sais (La Nucia, 1995) Reparteix les seves dèries entre els estudis de Filologia Catalana i les formacions científica i musical. Lestudi de la literatura li fa palès que és el resultat del paisatge en què viu. Apassionat per autors com Carmelina Sánchez-Cutillas, Palau i Fabre, Basilio Sánchez, Keuchkerian, Zygmunt Bauman, així com per lescenari literari italià del segle XX i els estudis dobres medievals. Ha recitat amb el grup Contracolp i publicat a les revistes Gargots: Revista literària i Capicua. Tota flor sense cossiol és el poemari que li ha permés dirigir la força de les paraules cap a la destrucció de la realitat que el conforma. Cano basteix el seu primer llibre a partir dun ús paradoxal i suggerent dimatges per tal de dibuixar el trànsit dun jo que qüestiona els fonaments de lexistència i les possibilitats del llenguatge i la creació. La publicació del Premi Francesc Garriga és una coedició entre Cafè Central, LaBreu Edicions, Adia Edicions i Edicions del Buc amb la col·laboració de LiberisLiber.
