Les vides d'en Matteo, en Gianni, la Giulia, l'Anna, en Fabio, l'Andrea i la Renata estan marcades des de la infantesa amb nafres d’aquelles que queden sepultades en zones secretes de la consciència, i que resorgeixen, agreujades, durant les revoltes i autoafirmacions de l'adolescència.
Podríem pensar que amb la maduresa, quan les parelles s'estabilitzen i les vides semblen encarrilar-se en la comoditat burgesa, arribaria una certa tranquil•litat i pacificació. Però res d'això, ben bé al contrari: l'edat adulta és el moment perfecte perquè tot emergeixi de nou i els elements psíquics es combinin en una estranya barreja que els farà explotar, com si un alquimista insensat hagués jugat durant massa temps i amb massa sort.
Amb una llengua eixuta, esmolada, sense concessions a l'expressivitat del sicilià ni a cap altra de les formes de pietas que sovint trobem a la prosa de Camilleri -la ironia, la tendresa o la comprensió per les febleses humanes- Un dissabte amb els amics ens presenta un drama contemporani implacable, en el qual cada personatge és lliurat a la seva condemna i a la deriva inexorable de les seves accions.
