En els versos dUn vers de molsa i grèvol, Albert Gavaldà eleva el desig a una litúrgia. Lerotisme hi és carn i pregària: ofrena de cos i paraula, foc i humitat, on lamor esdevé camí místic. El poeta conjuga lespasa i la rosa, larada i el solc, fins a convertir lacte destimar en ritu sagrat, en alquímia dànima i pell. Entre la voluptuositat del gest i la llum interior del vers, el llibre transita del cos a la transcendència: els amants són temples i ferides, els orgasmes, epifanies; la llengua tant la del bes com la de la poesia és instrument de revelació. Gavaldà, hereu dEstellés, March i Marçal, signa un cant que uneix la luxúria i la llum, la carn i el símbol, en un mateix alè despiritualitat i desig.
