La nostàlgia de les excursions dominicals, la desolació per la mort d’un amic, el trastorn dels sentits en viatjar per primera vegada lluny de casa, el vertigen que provoca el risc d’una entremaliadura, l’ebrietat dels primers dies de vacances... Les estampes emocionants que componen El vas de plata rescaten de la memòria diferents moments de la infància i l’adolescència del seu protagonista, en uns relats commovedors sobre la formació moral, sobre aquell «viatge a la singularitat que constitueix tota adolescència». Aquest recompte sobri i líric de l’educació sentimental del seu protagonista també constituteix, tal com posa en relleu August Rafanell en l’Epíleg, l’epígon d’una tradició narrativa molt descuidada en català. Vint-i-cinc anys des de la seva publicació, El vas de plata ha esdevingut un clàssic que perdura en la memòria lectora i forma part del nostre propi aprenentatge del dolor i de l’amor.
