D'ençà que Aleksandr Solzhenitsyn va sorprendre el món amb el seu llibre Arxipèlag Gulag, s'han publicat diversos testimonis i estudis que han anat completant el retrat del més gran sistema de camps de treball forçat de la historia de la humanitat. Però han estat ben pocs els textos que han tractat la historia de les dones en el gulag, com si elles haguessin tingut un paper residual en els camps i en la repressió brutal del règim estalinista en general. Va ser just el contrari. Monika Zgustova, una de les especialistes en literatura i història russes més importants del nostre país, ha buscat durant els últims nou anys les poques dones que encara viuen d'entre les que van sobreviure al gulag per escoltar i transmetre el seu testimoni abans que es perdés per sempre. Les ha visitat a casa seva a Moscou, Londres i París, i el resultat, contra allò que podria semblar, és un cant a la vida, a la literatura, a l'amistat, a totes les persones i a tot allò que les va ajudar a sobreviure. A través dels records i els objectes, llibres i quaderns que perviuen d'aquell temps, Vestides per a un ball a la neu (la policia secreta soviètica detenia les seves víctimes en qualsevol moment, també quan estaven a punt d'acudir a un ball) traça el retrat de nou dones i el seu temps en el gulag però també el seu retorn a la vida quotidiana. Nou dones científiques, actrius, mestres, matemàtiques, poetes, que són tants altres exemples de superació i de profunda humanitat.
