El lliure pensament català és un dels moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre lanalitza des duna perspectiva dhistòria cultural i presta atenció a les seves estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les confluències que generà amb diferents espiritualitats alternatives i moviments socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren dalguna manera en tot el magma de tendències que sintegraren al moviment lliurepensador. Personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o Josep Llunas i Pujals collaboraren en un moviment que els oferia possibilitats dactuació complementàries a les diferents militàncies polítiques i sindicals o a la privacitat de les lògies maçòniques i dels grups espiritistes. En el marc duna societat majoritàriament catòlica, lactivisme lliurepensador contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de lEsglésia en el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus de pas. Òbviament, no foren tasques fàcils i generaren una autèntica «guerra cultural» contra un catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant. Rescatar aquests combats de loblit permet, també, situar en la llarga durada lanàlisi de lanticlericalisme català anant més enllà dels episodis cíclics de violència que, molt sovint, han orientat de manera finalista la seva anàlisi.
