Joan Lluís Vives (València 1493-Bruges 1540) va escriure, a petició de Catalina d'Aragó, reina d'Anglaterra, un pla d'estudis per a la princesa Maria, la futura reina Maria I Tudor. L'humanista va acompanyar la proposta amb uns consells de tipus moral i polític, extrets de la Bíblia i, sobretot, dels clàssics grecollatins, que venien a ser com emblemes, insígnies o escortes espirituals per a la vida. Són consells o idees expressats amb poques paraules, màxim cinc, perquè diu Vives tinguen elegància i siguen més fàcils de recordar, que podien servir per a l'aprenentatge del llatí i com a aliment de l'esperit. Entre 1524, data de la primera impressió, i 1540, data de la mort de Vives, l'obreta va tenir deu edicions, però al llarg del segle xvi se'n van fer moltes més i va gaudir de gran acceptació tant en l'àmbit protestant com en el catòlic. Podem considerar que és una de les primeres obres d'emblemàtica d'Europa si no la primera, un gènere que va tenir un enorme èxit en el Renaixement i que hem vist revifar en l'actualitat.
