Durant prop de dues dècades, la rutina creativa dArun Kolatkar va consistir a asseures en una taula de la cafeteria Wayside Inn, al barri de Kala Ghoda, al sud de Bombai, i observar amb atenció amorosa la vida que es desplegava sobre lillot de trànsit que es veia des de la finestra. El resultat és "Kala Ghoda Poems", una simfonia urbana, un autèntic retaule on tenen cabuda tots els éssers que habiten la ciutat, sobretot els més marginals. Allò que interessa el poeta és la narrativa callada dels humils, les microhistòries que samaguen sota la pell lluent de la gran ciutat i que no sabem o no volem veure. La lent poètica de Kolatkar treballa com una lupa que enfoca els aspectes aparentment insignificants i els engrandeix davant nostre convidant-nos a descobrir el miracle de la quotidianitat. Com sha dit de lUlisses de Joyce, també llegint aquesta simfonia urbana que és "Kala Ghoda Poems" podríem reconstruir la ciutat de Bombai si mai desaparegués. La veu de Kolatkar és crítica alhora que compassiva, antièpica i antidogmàtica com poques, sempre intel·ligent i dotada duna profunda empatia fins i tot envers allò
