MONTNEGRE

Un riu, un territori, un paisatge Riu, territori i presència humana han format durant segles una unitat inseparable i interdependent, una simbiosi que va convertir Montnegre en una terra plàcida i pròspera, a pesar del seu aspecte desèrtic i de les circumstàncies, sovint desfavorables, que ha hagut de travessar.
La conquesta cristiana va repartir el territori de Montnegre entre els regnes de València i Múrcia, sotmès a furs diferents i fins i tot amb distintes unitats de mesura, i encara ara està dividit entre diferents termes municipals.
Després de la construcció del pantà de Tibi (1594) per a regar l?Horta d?Alacant es va negar als llauradors de Montnegre el dret a l?aigua del riu, fet que va iniciar dos segles d?enfrontaments i plets entre aquests i les autoritats alacantines, fins que en 1769 el Consell de Castella va reconèixer aquest dret a les quinze «antiquíssimes preses» de Montnegre.
La revolució en les comunicacions que ha caracteritzat el segle xx arribà molt tímidament a Montnegre: accessos per carretera, electricitat, televisió, telèfon, etc., han tardat molt a arribar-hi. Això, unit a la crisi del sector agrícola, principal activitat econòmica de la zona, ha sigut la causa d?un progressiu despoblament i que les fèrtils terres de Montnegre hagen acabat majoritàriament abandonades.
Aquest llibre explica la història d?aquest territori, de les gents que l?han habitat i del riu que l?ha fet possible, i per què tot això constitueix un bell i singular patrimoni que hem de preservar.