Oriola és i ha sigut clau en la història i en el patrimoni arquitectònic i cultural dels valencians: cap de governació, seu episcopal i d'una de les tres universitats històriques valencianes (juntament amb València i Gandia)... Es tracta de la capital històrica del sud valencià.
Del seu extensíssim terme històric, en el qual va nàixer una de les grans hortes del Mediterrani gràcies a l'hàbil aprofitament del riu Segura, van aparéixer nombroses poblacions noves, com La Mata i Torrevella, fundades per a gestionar la sal de les llacunes litorals.
Una ciutat i governació de frontera que ha aportat a la història dels valencians personatges com l'Armengola, Pere Maça, Ferran de Lloaces, Cosme-Damià Savall, Joaquim Agrasot o Miguel Hernández; símbols o emblemes com l'Oriol; una escultòrica Setmana Santa barroca, i una gastronomia original i prestigiosa que poa del passat i es nodreix de les matèries primeres de l'horta que envolta la ciutat.
El valencià va ser la llengua d'ús comú de les institucions i dels habitants de la ciutat, que es van expressar habitualment en valencià, fins que, entre els segles xvii i xviii, els fets històrics van propiciar la substitució lingüística. Però la llengua encara perviu en la toponímia, les tradicions i la parla actual dels oriolans, i en els últims anys està recuperant-se gràcies a l'ensenyament.
Amb aquesta obra divulgativa esperem estimular el coneixement de la ciutat i la seua comarca, superar vells tòpics i animar el lector a visitar la ciutat i conèixer-la de primera mà. El viatge serà gratificant.
