És viable la pervivència de la nostra tradició musical i, en cas afirmatiu, en quins termes en un context com l'actual, dominat per la cultura de la globalització i l'estandardització? Quin present i, sobretot, quin futur té la nostra música tradicional, entesa dins el seu indefugible context mediterrani? L'autor reflexiona al voltant d'aquesta idea en els articles que conformen el present volum, i ho fa des de la perspectiva i l'experiència que li han proporcionat la pertinença a Al Tall i la implicació en projectes relacionats amb la música tradicional, com la Fonoteca de Materials o la Trobada de Música del Mediterrani.
El llibre aplega un conjunt de textos escrits al llarg de molts anys (entre 1982 i 2019) i publicats en diferents suports: llibres, revistes, conferències, discursos
, més un article inèdit. En l'edició s'ha mantingut un estricte ordre cronològic amb justificades excepcions-, cosa que en alguns casos permet apreciar una evolució en determinats plantejaments.
Donat que la música és un llenguatge, la substitució d'una manera de fer i d'entendre la música per una altra de més poderosa és equiparable a un procés de substitució lingüística. A partir d'aquest plantejament, Vicent Torrent reclama el terme sobirania (en el sentit amb què sovint és utilitzada acompanyada amb adjectius com alimentària o energètica) per a reivindicar la necessitat de mantindre viva i activa la tradició musical pròpia, que és patrimoni de tots i que contribueix a la riquesa cultural universal.
